LES AMIPAS DE L'ESCOLA DE SANT CLIMENT

AMIPA EI SANT CLIMENT. G5768759 AMIPA SA FURANA 3-5 anys. G570004483. C/S'escola, 1. CP:07712 Sant Climent. amipasc@gmail.com
Al blog hi ha diverses seccions:
des d'informació d'interès general per pares,
a les activitats proposades per l'AMIPA,
o un interessant apartat d'intercanvi d'accessoris infantils entre famílies,
a més de la secció de receptes de cuina.
Les etiquetes de la columna de la dreta t'ajudaran a trobar el que busques.

lunes, 26 de agosto de 2013

Sa setmana en fotos



Com que dilluns va ser festa, sa setmana va començar en dimarts.

El primer que vàrem fer va ser veure quin era l’enigma de la setmana.
Per què apareix l’Arc de Sant Martí?
Després de pensar i repensar, alguns fiets van comentar el que en pensàven. Aqui en teniu alguns exemples.
 





A segona hora tocava aigua, però havia sortit sa tramuntana i vàrem decidir fer jocs i cançons.
Els més petits van experimentar amb el sentit del gust, i ho van fer aprofitant la fruita del dia. Són uns experts dels sabors!







Dimecres grans i petits vam llegir un conte: El Conte de l’Arc de Sant Martí

Al país dels Contes un dia va exclatar una forta tempesta. Plovia, plovia, plovia. Però quan la pluja va parar i va a tornar a brillar el sol, al cel es va formar un meravellós Arc de Sant Martí compost de 7 colors diferents: Vermell, Taronja, Groc, Verd, Blau Cel, Anyil i Violeta.

- Jo sóc el color més important. Sóc el color de les flors més boniques, els fruits més saborosos, i les verdures més bones...vermella és la sang que corre per les venes i vermell és el cor!-va dir el Vermell.


- Jo, Jo, i jo sóc el que compta per damunt dels altres. Del meu color són els fruits més sucosos- va respondre el Taronja.

- Jo sóc el més important: sóc el color del sol- va protestar el Groc, envejós.

- I jo que us he de dir? Totes les plantes de la Terra són verdes!- el va fer callar el Verd.
- Jo sóc el més important: sóc el color del cel i del mar!-estava enfurismat el Blau Cel.
-Jo sóc el més important: estic per damunt de tots- va cridar el Violeta.

- Tu ets l'últim...el primer sóc jo! -va riure el Vermell

Els colors es van barallar i l’arc de Sant Martí no era tan bonic com abans.
- Jo me'n vaig d'aqui, estaré millor tot sol!

Tots els colors van marxar i no en va quedar res de l’Arc de Sant Martí. Res de res de res!
El cel s’havia quedat buit.

Però tot seguit el
Vermell, el Taronja, el Groc, el Verd, el Balu Cel, l’Anyil i el Violeta es van adonar que no els hi agradava estar tots sols: no tenien ningú amb qui parlar, no podien riure amb ningú...no tenien amb qui plorar.
Per fi, un día tots els colors es van retrobar i el Vermell va preguntar finalment:

- Amics, què us sembla si fem les paus?
Després va allargar la mà al Taronja.

El Taronja l’hi va encaixar somrient
: - Quina idea més bona!
Després es van donar la mà tots els colors i com per art de màgia, un meravellós Arc de Sant Martí es va formar en el cel.

Totes les criatures vivents van alçar el cap per admirar aquell pont entre el cel i la terra.
Què bonic era tornar a veure resplandir els colors de nou plegats, en harmonia!
Un nen va exclamar:
- Els set colors de l’Arc de Sant Martí han fet les paus! Nosaltres també hauríem de fer el mateix...En pau es viu millor, només en pau es pot ser feliç i construir un món millor!
Després vam experimentar amb un CD i la llum del sol. Heu vist quin arc de Sant Martí més xulo!



 

A segona hora vàrem jugar a un jocs que es diu Alerta i vam aprendre la cançó de les nines!




Mentres el grup de 1er Cicle van ballar i ballar...



Dijous, vam crear dos arcs de Sant Martí preciosos! Som uns artistes de revista!











A més, dijous va ser es cumple de na Claudia, així que vam cantar sa nostra cançó d'aniversari - Un prat molt verd! i vam menjar coca...mmm... I na Claudia va rebre més d'un regal!


A segona hora vam jugar amb s’aigu tot el que vam poder, que bé s’està fresquet!












Divendres en Joan ens va dir que havíem superat l’enigma, estàvem tant contents!
A segona hora va realitzar l’Activitat Sorpresa que havíem rebut en el sobre misteriós. Havíem de inventar i representar una història.
Entre tots ens vam inventar una història d’un arbre que xerrava, que li pujaven formigues, d’un llop que es menjava les formigues i d’una branca que es rompia perquè les formigues li pesaven massa, d’un home mag que reparava ses branques i d’un viatge de no retorn al sistema solar.
Una vegada inventada, ens vàrem posar “manos a la obra” i entre tots la vam fer real.




 
Va ser molt divertit. Realment hem descobert que tenim veritables artistes!

Acabat aquesta setmana, ens hem adonat que només ens queda una setmana més...així que la volem aprofitar lo màxim possible.

No hay comentarios:

Publicar un comentario