més activitats i més riure i xalar

DIMARTS 11 DE JULIOL,

Desprès des pati hem jugat amb aigu, hem fet el DUEL A 5 METRES i després ens hem banyat tots perquè feia molta calor!

  












ens invadeixen els monitoooooooorssss!!!!!

DIMECRES 10 DE JULIOL

Vam arribar a s’escoleta i ben aviat vam rebre noticies d’en Joan, es nostre amic que viu a Nova Zelanda i que està fent unes proves per aconseguir sa feina de sa seva vida.

Sa Doctora Pons ens va enviar un missatge que vam haver de cercar, era un conte:

El conte de "LES ARRUGUES "

Era un dia solejat de tardor la primera vegada que na Bárbara es va fixar que l’avi tenia moltíssimes arrugues, no sols en la cara, sinó per totes les bandes. 

- L’avi, hauries de donar-te sa crema de sa mamà per a ses arrugues.

L’avi va somriure, i un muntó d'arrugues van aparèixer a la seva cara.

- Ho veus? Tens massa arrugues

- Ja ho sé Bárbara. És que sóc un poc vell... Però no vull perdre ni una sola de les meues arrugues. Davall de cada una guardo el record de  allò que vaig aprendre.

A Bárbara se li van obrir els ulls com si haguera descobert un tresor, i així els va mantindre mentres l’avi li ensenyava l'arruga en què guardava el dia que va aprendre que era millor perdonar que guardar rancor, o aquella altra que deia que escoltar era millor que parlar, aquella altra enorme que mostrava que és més important donar que rebre o una molt amagada que deia que no hi havia gens millor que passar el temps amb els fiets i fietes...

Des d'aquell dia, a na Bárbara el seu avi li pareixia cada dia més guapo, i amb cada arruga que apareixia en el seu rostre, la fieta anava corrents per a veure quina nova lliçó havia aprés. Fins que en una d'aquelles xerrades, va ser el seu iaio qui va descobrir una petitíssima arruga en el coll de la xiqueta:

- I tu? Quina lliçó guardes aquí?

Na Bárbara es va quedar pensant un moment. Després va somriure i va dir

- Que no importa lo vellet que arribes a ser avi, perquè...t’estimo molt!

Després de rebre aquestes informacions vam seguir investigant i juntament amb sa Doctora vam entendre que

SES ARRUES SURTEN PER HAVER RIGUT, PLORAT, ENFADAR-SE I SORPRENDRE’S MOLTES VEGADES DURANT SA VIDA.

Així li vam comunicar a en Joan.

Demà divendres sabrem si hem superat sa primera prova i en Joan és cada vegada més a prop d’aconseguir sa seva feina.

 

A més, dimecres després des pati en LITUS ens va ensenyar jocs molt xulos entre ells el PICA PARET YAYEt

AVUI, DIJOUS 11 DE JULIOL

 

 Na Maria ens ha ensenyat unes manualitats amb plastilina molt xules. Hem fet cares diferents, amb i sense arrues.

Sempre ens ho passam bé, perquè "quan no en feim una en feim una altra" mirau que bé ens ho passeu quan no feim “res”

US SEGUIREM MANTENINT INFORMATS, 

MENTRESTANT ANEM A SEGUIR RIENT I XALANT!